“I, quan feies cim, et trobaves l’estampa dels Pirineus nevats” l’Embardissada per Vanessa Masó

Diumenge per primer cop vaig decidir enfrontar-me a la distància de 20 km corrents per la muntanya. Feia dies que em rondava pel cap superar aquesta xifra que em rendia tant de respecte des de ja fa temps. En veure el recorregut i el track de l’Embardissada vaig decidir que era la millor ocasió per posar-me a proba. L’Embardissada sempre ha set una marxa exigent, i aquest any ho va tornar a demostrar amb un desnivell positiu de 1010 m. Em va cridar molt l’atenció perquè es feia en una zona que mai havia explorat i la novetat sempre és un al·licient a l’hora de posar-te a córrer.

A les 5h del matí ens sonava el despertador per posar-nos a punt. Després de vestir-nos, preparar materials i d’un bon esmorzar, amb la meva parella vam posar direcció a Sant Pau de Segúries. En arribar encara era fosc i ja hi havia bastant d’ambient. A les 7h es donava la sortida i els de davant eren els corredors. L’inici de la marxa va ser fantàstic, començaves a fer kilòmetres mentre veies sortir el sol, una estampa que et posava la pell de gallina. A més a més, el primer tram no era gaire tècnic ja que baixaves per pista i així el cos s’anava escalfant. El cap de poc, ja estàvem el primer control en el kilòmetre 5. A partir d’aquí ja van començar el corriols que, per mi, són de les parts més divertides de la muntanya ja que et fan estar alerta i en acció, i t’omple d’endorfines. Després de passar el pont dels esquellerincs, ja començava la dura pujada al Puig Ou, amb un desnivell molt pronunciat que ens va fer patir a més d’un. Però va valer molt la pena ja que mentre anaves pujant, veies tota la vall als peus, podies divisar Santa Magdalena i el Puigsacalm, i, quan feies cim, et trobaves l’estampa dels Pirineus nevats.

A partir d’aquí ja tornava la baixada i, a partir del Coll d’Arrencafels, en el segon control, venia una baixada molt pronunciada seguida de corriols enmig de boscos preciosos. Els canvis de vegetació es feien evidents en cada tram. En arribar al quart control i últim abans de l’arribada, les cames ja es notaven però la il·lusió d’arribar a meta podia més que les molèsties que sorgien. Gràcies al suport de la meva parella, vam continuar corrents per corriols preciosos, alguns trams de pista fins arribar a l’asfalt, i amb qüestió de no gaire més d’un kilòmetre, arribàvem a Sant Pau de Segúries resseguint el primer tros de la marxa. Vam fer el recorregut amb 3 hores i 11 minuts, una marca inimaginable per mi i que reflexa el que vaig gaudir en tot moment i en cada tram, cadascun especial per les seves característiques.

En definitiva, crec que no hi havia millor manera de fer els meus primers 20 km per muntanya que a l’Embardissada. Pel fet de ser una marxa, jo no tenia el sentiment de competició, i això em va ajudar a passar-m’ho d’allò més bé. Anar acompanyada de la meva parella i del seu suport incondicional feia que els kilòmetres passessin rapidíssims. Però sobretot, vull agrair i felicitar la gran feina del CEOlot tant amb el marcatge i preparació del recorregut, com amb els avituallaments i tot el que involucra fer una marxa d’aquestes característiques, que no ha de ser fàcil. Pels que la podem gaudir, és un enorme plaer trobar-se amb tan bona organització. L’any que bé repetirem segur!

Vanessa Masó, 22 abril 2018

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *