No puc viure sense córrer. Entrevista a Pau Capell

Nascut el setembre de 1991 a Sant Boi de Llobregat, Pau Capell és un dels joves atletes catalans més reconeguts en l’àmbit del trailrun, competeix des de fa quatre anys i ja suma un palmarès d’alt nivell. Des del passat desembre de 2017 el corredor d’ultra trails és soci del Centre Excursionista d’Olot, aprofitem la seva arribada a l’entitat per fer-li una entrevista tot descobrint la seva relació amb la muntanya i la competició.

De petit anàves d’excursió a la muntanya?

La veritat és que de petit no anava a la muntanya, al contrari, amb la meva família anàvem al mar. D’adolescent tampoc hi anava, llavors jugava a fútbol sala, el fútbol ha estat sempre un esport que m’ha apassionat.

I doncs, quan vas començar a anar a la muntanya?

Vaig començar a anar a la muntanya als 20 anys. Em vaig lesionar i per recuperar-me el metge em va recomanar sortir a muntanya, vaig començar a córrer per camins i corriols, és així com em vaig enganxar a la muntanya i al trailrun. En aquell moment es va despertar en mi el fet de voler descobrir nous horitzons i nous indrets, suposo que tot ha de començar a alguna generació, espero començar jo l’afició d’anar a la muntanya amb família!

Què et passa pel cap i pel cor quan ets a la muntanya?

Passen tantes coses que no es poden explicar en una sola resposta, hi ha dies que quan corres penses en la feina, hi ha dies que penses en la família, hi ha dies que penses en tu mateix, en el futur… Al cap i a la fi, el que ens permet la muntanya és conèixer-nos a nosaltres mateixos. Crec que el dia de demà, quan marxem d’aquest món, hem d’intentar haver arribat al màxim de coneixeça d’un mateix, crec que hem de perseguir això.

La muntanya ens dóna la possibilitat de sentir-nos lliures i descobrim molts sentiments quan practiquem aquest esport, és per això que la gent s’hi enganxa tant; perquè sent. També l’estat de cansament ens porta a un nou indret que potser prèviament no havíem viscut, a les ultratrails creem una fantasia dins la nostra ment, una faceta de la vida que no experimentem en el nostre dia a dia.

Acostumes a fer excursions amb l’objectiu d’arribar a un cim?

Entreno pels voltants de Sant Boi de Llobregat, per les muntanyes del Baix Llobregat i el Garraf,

les sortides sempre em porten a algun lloc especial. No ha de ser un cim, pot ser una creu, alguna pedra especial o algun lloc on m’he pogut asseure, estar tranquil, escoltant,.. A la llarga són llocs que quan hi tornes et retornen els sentiments viscuts.

Però com a punt especial aprop de casa meva hi ha Sant Jeroni, el cim culminant de Montserrat, una muntanya màgica que et permet entrenar de manera exigent, amb recorreguts per a tots els nivells, és una muntanya molt xula per descobrir!

Si desconectes uns dies tries mar o muntanya?

Trio muntanya al 100%, m’encanta, és on em relaxo, on m’entreno tranquil·lament, el mar també m’agrada molt però la muntanya per mi és unica.

Valores i t’interesses pel territori que corres?

Sí, sóc un apassionat de conèixer la zona on corro, intento dormir-hi com a mínim una nit i conèixer la seva cultura, les muntanyes que hi ha, el com i perquè es va crear la població al territori i la seva gastronomia també, per mi és molt important.

A més a més, quan vaig a un nou lloc sempre en busco informació tècnica, perquè la muntanya és molt bonica però ens l’hem de conèixer bé per poder-hi anar amb seguretat.

Quan vas decidir entrar al món de la competició?

Sempre he sigut una persona molt competitiva, tant al fútbol com a les cartes, sempre m’ha agradat molt competir i no vull perdre mai! Ara farà 5 anys que vaig començar a córrer per recuperar-me d’una lesió però a nivell professional vaig començar a competir fa 3 anys.

Al final, però, la muntanya t’ensenya que la compteció és una cosa molt puntual i que el que realment importa és el dia a dia, el fet de sortir i gaudir. Evidentment a cada entrenament ens exigim el màxim però cal disfrutar i al final la competició ens serveix per saber si les coses es van fent bé o si cal millorar en algun aspecte en concret.

Quin és el teu terreny preferit per córrer?

Montserrat, és la muntanya més alta que tinc aprop de casa, però m’agraden molt les zones pirinenques, exigents i amb pujdades importants com les del Ripollès. A més a més, tinc la sort de poder entrenar força per Andorra, on em deixen una caseta. És un país especial on la muntanya t’envolta i has d’estar preparat per sortir-hi a entrenar, muntanyes exigents i molt boniques.

Com valores a nivell esportiu aquests últims anys de competició?

La veritat és que sorprentents. Fa cinc anys no m’esperava córrer, tampoc m’esperava començar l’etapa de competició guanyant el campionat de Catalunya i el d’Espanya més tard, fent podi al Campionat Mundial i el 2017 acabant en la segona posició del Campionat Mundial!

Tot ha anat molt ràpid. Però tot ha anat tant ràpid perquè m’he pogut envoltar de gent important per a mi i que m’ha ajudat molt: des de la meva família fins a l’entrenadora, la nutricionista, tots, tots tenen la seva importància, i al final tot s’engloba en que sóc un apasionat d’aquest esport, m’agrada molt. Sí, és sorprenent, tot ha anat tot molt ràpid, però quan estimes el que tens és molt més fàcil el fet de sacrificar hores per entrenar com és el meu cas. No puc viure sense córrer.

Com és el el dia d’una cursa?

Tres dies abans d’una cursa ja estic al 100% pensant-hi, sobretot en temes de nutrició em preparo bastant bé. Arribo molt ben hidratat i preparatat per l’esforç físic d’una ultratrail. A nivell psicològic una cosa que mai m’ha agradat és el fet de discutir, intento que la setmana prèvia a la competició sigui una setmana tranquil·la sense problemes i que la ment pugui estar lliure, sense preocupacions. La meva família és la meva assistència i la Marta, la meva parella, és la part més important que tinc al meu voltant, ella és qui m’ho prepara tot abans d’una cursa, des de revisar la motxilla de competició, els avituallaments,…

Em llevo un parell d’hores abans de la cursa, sopo en el cas que surti de nit i m’estiro al llit l’hora abans. Si surt al matí com el cas de la Trepitja Garrotxa, esmorzo i durant l’hora prèvia estic tranquil sense presions, amb música calmada per no sortir gaire entusiasmat!

Competint segueixo el planing de l’entrenament: l’avituallament en cursa que els dissenya l’Anna Grífols, el ritme de carrera que el marca la Laia Díez i la part psicològica que la porta la Marta. Jo només em dedico a córrer i tinc un equip brutal al costat, cadascú fa la seva feina per ajudar-me i ho fan superbé perquè tot tiri endavant.

El post cursa s’ha de celebrar sempre, sempre! Estem parlant de curses llargues que es pateix i es gaudeix per tant 24 hores després d’acabar una cursa s’ha de celebrar molt, menjar lliurement sense preocupacions. Passades unes hores es fa una dieta per recuperar, cal menjar molt bé al post carrera i hidratar-se molt amb aigua perquè el cos pugui expulsar les toxines que s’han generat.

 

entrevista d’Alba Danés Boix, sòcia i membre de junta del CEOlot

Fotografies de Biel Mossoll, Guillem Casanova i Alba Danés durant la participació de Pau Capell a la Trepitja Garrotxa 2017

Gener 2018

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *