Acomiadar i rebre l’any a 2.236m.

Acomiadar i rebre l’any en un lloc especial i amb bons amics és el que ens va portar el passat 30 de desembre a 14 membres del CEOlot i del Batec Garrotxí a desplaçar-nos fins al Pallars Sobirà per anar al refugi de Certascan dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu. La forta nevada dels dies anteriors ens va permetre calçar els esquis de muntanya al poble de Tavascan i iniciar l’ascens tot seguint la pista que condueix fins la presa al peu de la canalada. Seguint els consells de l’Agustí, el nou guarda del refugi, vam agafar el camí de Boavi que recorre el marge del riu Lladorre fins la presa de Montalto i vam seguir enfilant per la carretera de Gueron; després creuar el riu Naorte vam iniciar el flanqueig que ens portaria fins al peu de la canalda. L’Agustí ens havia advertit que aquell punt podia ser delicat, així que ens hi vam posar amb prudència, però després de comprovar que les condicions eren bones el vam passar amb els esquis als peus, seguint la bona traça que els primers del grup ens obrien.

 

Després d’una llarga jornada vam acabar veien les últimes llums del dia tot enfilant la canalada. La forta pendent d’aquell últim tram contrastava amb la llarga i progressiva pujada per la pista. Com que sabíem que estàvem a prop del nostre destí, ens vam permetre meravellar-nos amb l’espectacle de llums que aquell taló de fons ens oferia, badant i fotografiant-lo. En arribar al refugi ens va rebre l’Agustí, content, ja que temia que degut a l’acumulació de neu dels últims dies ens haguéssim fet enrere i no haguéssim pujat.


El dia 31 vam aprofitar per esquiar per la zona. Vam vorejar l’estany i vam enfilar fins el coll de Certascan. El fort vent va fer que alguns decidíssim girar cua un cop al coll i uns quants van seguir a peu fins alPic de Certascan. 

En el descens fins al refugi no vam gaudir d’una neu en optimes condicions, però el sol fet de descobrir aquell indret desconegut per tots nosaltres fins el moment ja ens va fer tornar al refugi contents i amb ganes de repetir esquiada a la primavera. Un cop al refugi, una tarda de jocs de taula i riures fins a l’hora de sopar.

L’Agustí, a part de bon muntanyenc també és bon cuiner i ens va preparar un deliciós i abundant sopar. Tips i cansats, vam anticipar les campanades a les 10.30h, enlloc de raïms panses, però no hi va faltar el cotilló!

 

El dia 1 estrenàvem l’any amb neu nova! Aquest dia si, vam gaudir d’una bona baixada amb neu fresca i vam desfer el camí que havíem fet el dia 30 fins el cotxe.

Varen ser 3 dies d’esquí de muntanya, bona companyia amb amics i l’Agustí, que ens va cuidar i alimentar de la millor manera.
Així vam començar el 2018, als peus del Pic de Certascan, contemplant les muntanyes més altes del Pirineu Català, la Vall d’Aran i bona part del Pirineu Central.

 

Text de Martí Pastoret i Alba Colomer

Fotografies de Rita Masó, Anna Gabarnet i Alba Danés, membres de Batec Garrotxí i sòcies del CEOlot

Gener 2018

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *